MESQUIDA AMENGUAL, BIEL
«Aquesta és, malgrat el seu caràcter de tempteig, una de les obres més interessants i colpidores dels anys 70. Aquesta novel·la entronca amb la llarga tradició europea del Bildungsroman o novel·la dels anys de formació, amb el tema de l'adolescència perduda però persistent (Hölderlin, Musil, Hofmannsthal) i, sobretot, entronca amb la novel·la simbolista feta a partir de fragments de musicalitat perfecta i construcció poètica ben controlada al servei d'algunes -poques- referències de contingut autobiogràfic. A excepció de Solitud, de Víctor Català, potser cap altra obra de tota la literatura catalana moderna no ha exposat amb tanta perfecció i entusiasme pulsional els difícils camins a través dels quals el sexe arriba, tard o d'hora i sempre a partir d'un ancoratge malauradament edípic, al cos de l'altre. Les referències clares a l'eros homosexual, precisades amb l'escenificació literària d'un desig a la deriva, transideològic, i l'aparició de descripcions d'alt nivell estètic sobre la reunió de dos cossos en l'escena amorosa, fan d'aquesta novel·la l'obra on millor ha traspuat en català, fins avui, l'obertura estilística que l'obra teòrica de Freud ha permès en el panorama de la literatura universal».
